L’assassí dels ossets de peluix

Imagineu-vos un orfenat a la imatge de l’Acadèmia de Plató, on viuen un grup de joves amb cognoms tan famosos com Descartes, Hume, Confuci,  Nietzsche, Sòcrates o Marx. Imagineu-vos també que aquesta colla col·labora amb la policia en la resolució d’una sèrie de crims de nens i nenes que tenen com a tret comú que al costat de la víctima hi apareix un osset de peluix. Afegiu-hi que per dur a terme aquestes investigacions els joves fan servir mètodes propis de la filosofia, com ara fer-se preguntes. El resultat és una novel·la que atraparà els amants de les aventures, al mateix temps que els permetrà tenir un primer contacte amb els grans pensadors de la història.

Cuca Canals ja havia recreat títols clàssics per a joves. Amb L’assassí dels ossets de peluix construeix uns personatges creïbles, amb detalls que recorden els seus referents històrics, i que al mateix temps connecten amb les experiències dels lectors a qui va adreçada l’obra. Si bé és cert que al començament el contingut filosòfic pot resultar una mica dens, a mesura que es desenvolupa la trama les referències encaixen adequadament amb les investigacions. A més  a més, a través del personatge de la jove directora de l’orfenat hi ha una reivindicació del paper de la dona en la societat del començament del segle XX que enllaça amb el moviment feminista. En canvi, no trobem gaire encertat que, només començar, l’autora despatxi la mort dels pares del protagonista i el seu posterior reconeixement al dipòsit en només dues pàgines. En qualsevol cas, és una novel·la molt recomanable i que, si fem cas del que s’apunta al final, sembla l’inici d’una col·lecció engrescadora.