L’avi Carmelo

«Ell tenia una pista de frontó i quan jo era petit hi anàvem a dibuixar peixos i ocells amb l’aigua de les basses». A partir d’aquest record d’infantesa, Dani Torrent concep L’avi Carmelo, un àlbum il·lustrat amb el qual ret homenatge al seu avi a partir d’un relat nostàlgic i unes il·lustracions on aquestes evocacions esdevenen les protagonistes de l’argument. Cal dir que aquesta és la primera obra del creador, una història molt personal, finalista del concurs d’àlbum il·lustrat Cabildo de Gran Canària, que l’editorial Kalandraka va publicar en castellà i gallec. Uns anys després, Edicions Cal·lígraf recupera aquest títol, ara en català.

Així, la narració, fent ús d’un llenguatge emocional i evocador, es concentra en la transició de la infància a l’etapa adulta a partir del plantejament de dues idees clau: el pas del temps i, sobretot, l’absència inevitable d’un ésser estimat. D’altra banda, la proposta gràfica, que no inclou cap canvi ni modificació de la primera edició i es diferencia d’altres treballs més actuals, és una obra poètica que aposta per reforçar el caràcter emocional del text i la simbologia de les oronetes com a portadores de pluja i notícies; per això abunden els elements gràfics relacionats amb el correu aeri, com ara segells i altres elements postals.

Certament, cal valorar el plantejament del tema de la mort en una publicació principalment dirigida als més petits, però en aquest cas potser es troba a faltar una connexió narrativa més estreta entre el conjunt del text i la imatge, pel fet que aquesta última es presenta més com una metàfora aïllada que no com una seqüència narrativa amb la qual reforçar i amplificar allò que ja s’explica, també simbòlicament, al relat escrit.