L’avi de la Martina

A tots aquells a qui agrada el món dels llibres i de la lectura els neguiteja saber com encomanar aquest plaer i transmetre’l de generació en generació. I aquesta és la dèria de l’avi de la Martina, un llibreter, des del mateix dia en què neix la seva neta… fins que el lector pot comprovar que, malgrat tots els atzars de la vida, hi ha reeixit.

Es tracta d’un relat senzill i afectuós que, tenint en compte l’ofici de l’autor, no sabem fins a quin punt és autobiogràfic i amb una Martina concreta per destinatària especialíssima. No hi fa res. Probablement aquesta obra honesta i simpàtica no esdevindrà un best-seller, però no fa cap nosa a les nostres llibreries.

Les il·lustracions de Sandra de la Prada concorden amb el to simpàtic i bonhomiós del text. Cal destacar-ne la destresa en l’ús del color i l’alternança d’imatges aïllades o amb fons a sang, que contribueixen a dotar de dinamisme i ritme un relat més descriptiu que no pas palpitant. I és una llàstima, perquè s’hauria pogut treure més profit de les anècdotes professionals que hi apareixen de tant en tant.