L’àvia s’esborra

Heus aquí una novel·la protagonitzada per la Queta, una nena que observa amb sorpresa com la seva àvia es va esborrant i va desapareixent de mica en mica. És per aquest motiu que cerca solucions ben enginyoses i a la seva mida per intentar-ho frenar, com ara dibuixar-li o cosir-li els bocins que van desapareixent, o bé regar-la com si fos una planta.

L’àvia s’esborra està construïda sobre una metàfora preciosa, la d’algú que se’n va anant dia a dia, i la d’algú al seu costat que no ho acaba d’entendre, i que fa els possibles per evitar-ho. L’autor, Oriol Garcia Molsosa, segueix donant mostres d’un estil ric en imaginació, d’una literatura amb imatges literàries potents i d’un vocabulari florit, amb una història que podríem etiquetar com a realisme màgic i que recorda els contes de Pere Calders, o bé de Joles Sennell, entre d’altres.

Si hi ha alguna cosa que es pot retreure al resultat final és que la idea s’allargassa en excés, llastada una mica per la inversemblança dels fets, tot i que la mirada i l’actitud innocent de la protagonista apaivaga i entendreix aquesta inversemblança.

Les il·lustracions de Carolina Garzón se’n surten adequadament a l’hora de descriure els fets, encara que tant l’edició com la compaginació amb el text i el tipus de paper no permeten que brillin com caldria.