L’elefant a l’ombra

L’autora d’aquest àlbum, Nadine Robert, va ser reconeguda pel New York Times el 2021 per la seva obra Més enllà del bosc. En aquesta ocasió ens ofereix un missatge tendre i poc usual sobre l’acompanyament de la tristesa que il·lustra Valerio Vidali.

A la sabana, un grup d’animals procuren que un elefant retrobi el gaudi per la vida, però cap idea dels diferents col·legues dona resultat: acudits del mico més còmic, balls de cancan d’estruços elegants i llaminadures d’un cocodril servicial. Fins que arriba un petit desconegut que passava per allà. El ratolí li explica el problema en què es troba i això remou el protagonista, el fa plorar i comparteixen un moment d’intens alleujament. Després d’això parteixen junts. Aquesta conversa (amb detalls potser massa minuciosos) funciona com a excusa per col·locar els personatges en una situació empàtica, sense la pressió social d’haver de recuperar el bon humor.

L’univers visual creat per Vidali, que ha estat guardonat per importants fires internacionals d’il·lustració, dona carisma a l’obra, en aquest cas amb formes senzilles i colors en degradats gairebé fluor. El format horitzontal del llibre i la constància de les escenes, sempre a doble pàgina, sumen coherència narrativa i intensifiquen l’expressió deprimida del protagonista. L’elefant apareix estirat a terra i majorment estàtic, així destaquen més els pocs moviments que fa quan intenten animar-lo. Ocupa la pàgina amb foscor, mentre que els altres animals són a les zones il·luminades del paisatge. Compositivament, la línia de l’horitzó ens situa també temporalment perquè observem els canvis del sol i la lluna en una jornada pràcticament sencera. Precisament el clímax de la història coincideix amb una posta de sol luminescent i delicadíssima. I és la clau dibuixada a la lluna la que porta un final suggeridor i simbòlic. Les guardes ens fan passar també d’un escenari de llum a la nit, o de l’espai assolellat a l’espai d’ombra, una altra manera més d’afinar l’obra.