L’elefant Pepo.

L’elefant Pepo, sembla que orfe de pare i mare, i abandonat enmig de la natura, no sabia per a què servia això tan llarg que li eixia des del nas i li arribava fins a terra. L’expe-riència i el seu amic Quico, un mico molt simpàtic, li permetran conèixer que «això» serveix per mullar-se, agafar fruites dels arbres i, en trobar per casualitat tot d’elefants a imatge i semblança de la família Babar, de la qual beuen el disseny, també descobreix que se’n diu trompa i que serveix per cridar-se els uns als altres.
Una història amb un excés de text, que trenca l’equilibri text-imatge, i unes pàgines bigarrades de color que la poden convertir en una experiència carregosa per a primers lectors. Un llibre prou correcte, però, com per esperonar els autors perquè aquest Pepo tingui continuïtat i l’amistat tot just apuntada en aquest primer títol permeti que els nens i nenes estableixin llaços afectius amb el protagonista.