Les aventures d’un flautista anomenat Tristràs

Quin lector àvid d’aventures fantàstiques no voldria endinsar-se en un món amb un protagonista orfe, unes fades padrines que semblen bruixes, objectes màgics, persecucions per carrerons foscos, passadissos secrets, misteris i maleficis, i fins i tot un drac?

Iban Barrenetxea, autor i il·lustrador de l’obra, ens aboca a un imaginari que no ens és desconegut, ple de reminiscències de la novel·la picaresca, les llegendes i la tradició literària europea. I ho fa mitjançant un relat ben trenat, divertit, trepidant a estones, que flueix amb naturalitat, que arrenca somriures i ens fa picades d’ullet en diferents sentits.

En Tristràs és un flautista que recorre ciutats i pobles per guanyar-se la vida amb la seva música, però tot d’un plegat la seva vida es capgirarà i haurà de fugir i enfrontar-se al seu destí. En aquest camí de fugida s’anirà trobant amb un genial enfilall de personatges (malvats, generosos, i fins i tot algun de terrorífic) amb els quals compartirà peripècies emocionants i perilloses fins a arribar al capdavall de la seva missió.

Com és habitual en l’autor, ofereix un doll imaginatiu també en els noms dels personatges, dels topònims i fins i tot dels títols o els autors dels llibres que cita (amb alguna autoreferència inclosa, com en el cas de Bombastus Dulcimer, el suposat autor del seu àlbum Bombástica Naturalis). I també en les seves esplèndides il·lustracions, d’un estil depurat, minuciós, d’aire antic, a vegades inquietants, que encaixen perfectament en l’atmosfera de la novel·la.

Posats a demanar, potser una revisió d’estil més acurada hauria detectat algun grinyol de registre («Que me les piro d’aquí») en aquesta bona traducció del castellà.

Una bona notícia: sembla que al final de la narració l’autor deixa la porta oberta a noves aventures d’en Tristràs. Si és així, seran benvingudes.