Les petjades misterioses.

Aquesta obra té l’aire d’aven-tura de colla a l’estiu. Però, afortunadament és alguna cosa més. Hi ha estiu, aventura, però també sentiments, relacions, i emocions.
L’Albert vol anar a caçar el tamarro vora la masia dels avis, al Pirineu, però com que és de nit, sap que no li ho permetran. Està disposat a escapar-se. El que passa, i aquest és un dels encerts de l’obra, és que l’Albert és cec. I això ho anem sabent amb petites pistes que deixa l’autora, perquè l’Albert actua com els de la seva edat, sense gaires diferències. Són els diàlegs, ben treballats, que ens ho van mostrant: «—No t’ho toquis! Em deia l’àvia. —Però si no m’ho toco no m’ho veig! —protestava jo. —No hi fa res, tens la vista als dits, tu! I mai més ben dit!»
Els personatges són de veritat. Com els escenaris: pobles del Pirineu, amb joves que combinen les tasques pròpiament rurals amb les de serveis i que no mostren la pretesa candidesa idíl·lica, com en algunes novel·letes de poc pes.
Un llibre molt recomanable, que ens permet conèixer la vida dels cecs i els recursos de què se serveixen per fer una vida adaptada a la realitat de l’entorn.