Les trifulgues d’en Fermí

En Fermí és un oficinista amb una vida convencional, fins que un matí, sense proposar-s’ho, es posa una sabata al cap i comença a comportar-se d’una manera radicalment oposada als seus costums, amb el consegüent desconcert i enuig de les persones que el tracten. Entristit pels fracassos del dia, tornarà a casa seva i descobrirà el motiu que ha provocat un canvi tan poc convenient.

Núria Figueras construeix una tirallonga de disbarats amb els acudits que provoquen totes les interaccions incongruents del personatge. El llenguatge indirecte de la narració contrasta amb les frases absurdes, en estil directe, del protagonista, cosa que emfasitza l’efecte humorístic del conjunt. Amb la mateixa intenció, Òscar Julve dibuixa amb concisió els ambients urbans del relat per on es mouen els ninots capgrossos, d’ulls grossos i rodons i nassiró de patata, que acompanyen l’oficinista del conte en la seva jornada més esbojarrada.