L’estirp del caçador

Araceli Penades, neta d’una llarga nissaga de caçadors de bruixes, sense voler es veu involucrada en la darrera caça de bruixes, amb la qual haurà de salvar el món dels desitjos de Baladrera, la bruixa més dolenta dels darrers temps. Però l’Araceli ha d’aconseguir trobar l’Esfasall, un estri amb el qual, segons les indicacions del seu avi ja mort, aconseguirà dominar les bruixes dolentes i eliminar-les a fi que el destí que sembla escrit no s’esdevingui.

A partir d’aquest conflicte, Lourdes Boïgues (Simat de la Valldigna, 1968) ens ofereix una novel·la amb ingredients fantàstics que ajudaran molts lectors a conèixer una mica més Agres i les muntanyes que l’envolten. Tot i això, hi ha alguns elements que em fan pensar que hi manca una revisió a fons. Podem dir, per exemple, que caldria una millor i més coherent estructura dels capítols, sense que es tallin de forma sobtada; mantenir la tensió en els moments clau sense anar-se’n per les branques; reduir el ritme amb descripcions més acurades, extenses i concretes a fi que el lector pugui entendre l’entorn on s’esdevé l’acció i l’embolcalli en la seva lectura, o buscar solucions més coherents i veraces a l’hora de sortir de determinats conflictes.

Crec que és una bona novel·la, amb possibilitats, però editada abans d’hora.