L’estiu dels pirates.

En Daniel, com tants adolescents de la literatura infantil actual, no s’agrada. Però, després d’aquesta aventura: de l’amistat amb un vell mariner, d’enamorar-se de l’Elena i d’ajudar uns immigrants, ja no li semblarà tan greu ser pèl-roig, pigat i escardalenc.
No hi busqueu massa coses més, la història no és nova, però tampoc no ho pretén. Explicada en primera persona, en la veu d’en Daniel, el llibre va llegint-se amb un mig somriure a la boca i sense dificultats.
Al final, però, m’ha quedat el dubte: la vivència d’ajudar els africans de la pastera serà tan sols una aventura més d’aquell estiu?, o l’autora haurà aconseguit tractar d’una manera clara i sense dramatismes un tema d’actualitat?
Tot i que el text té punts d’humor, la comicitat de les il·lustracions va per una altra via més caricaturesca i gens adequada al llibre.