Coi de Quico!

Un nen acaba de perdre el seu avi. Per ajudar-lo a sobreposar-s’hi, la seva mare li compra un quadern, de manera que pugui escriure-hi tot el que pensa i sent. A partir d’aquí, el lector acompanyarà el protagonista en la seva aventura d’escriure: des de la lluita per llançar-s’hi, fins a les dificultats de trobar un títol adient o els temes a tractar. De mica en mica, en Quico se’n va sortint, i a través de les seves paraules reconstruïm la figura de l’avi, la història de la família i la relació que en Quico hi mantenia.
Amb aquest recurs, Jaume Cela assoleix un doble objectiu: establir el tema de la pèrdua d’un ésser estimat i intentar l’exercici de la pròpia gestació de l’escriptura, que ja havia tocat en alguna altra ocasió. És a dir, un exercici metaliterari que pot ajudar els lectors a entendre com es crea un text.