L’home que tenia tres cabells.

Per parlar de complexos i acceptació, l’autor tria un camí original encara que no aconsegueix fer atractiu el conjunt. Amb text doblat en lletra lligada i de pal, és la història d’un home que només té tres cabells i que, malgrat els intents per superar la vergonya, no acaba de sortir-se’n. Un viatge a la Xina i el visionat d’uns dibuixos animats sobre un gat calb (Doraemon) seran la clau per arribar a acceptar-se. El motiu central no és gaire rellevant, però això podria quedar compensat per altres elements. Aquí no és així: tot i els intents de guarnir la història —també en el sentit literal de la paraula (llaços, trenes…)—, es fa difícil creure que el protagonista despertarà l’interès dels més petits.
Les il·lustracions, de to amable, mostren bon coneixement de la gestualitat corporal però pequen d’una certa manca d’audàcia.
El missatge que es pretén transmetre no és suficient per evitar que la idea vagi a la deriva. Escàs favor per a la història l’aparició de Doraemon: sembla que vulgui fer de reclam, però no queda justificat i trivialitza encara més el tot.