L’home Supercucamolla Man

«Aquell dia em vaig despertar estranyat». Així comença aquesta narració que manlleva de Kafka la idea argumental. En aquest cas no és Gregor Samsa el protagonista sinó el senyor Joan i la seva senyora Antònia, que un bon dia es desperten convertits en unes cuques negres i llustroses. A diferència del conegut relat de l’autor txec, aquí la transformació (o metamorfosi, segons les traduccions) és vista amb un humor menys negre i adaptada a ulls d’infant: viure amb cos de cuca té moltes dificultats, i més si la filla i la senyora de la neteja s’entesten a liquidar-te. Els intents dels pares per donar-se a conèixer i així evitar de ser exterminats, juntament amb les estratègies per sobreviure amb un cos d’insecte, són la base del conte amb situacions que faran riure els lectors.
Els dibuixos de Mercè López mereixen ser esmentats, ja que aconsegueix uns escarabats entranyables, gens fastigosos, plens d’humanitat, que reforcen el to divertit i innocent del conte.