L’illa a la deriva.

L’illa a la deriva és, sobretot, una història d’amor encantadora i original. L’escenari és una illa que s’ha desprès probablement de l’albufera de València i que viatja a la deriva pel Mediterrani. L’illa es diu Làriba. En Pere, un habitant de l’illa, té trenta anys i en fa quinze que en una parada a Vila Joiosa es va enamorar d’una noia, i ara tota la seva feina és calcular quan podrà, l’illa, tornar per aquelles terres per retrobar-la… No cal dir res més. La història és emocionant i molt tendra. El lector ha d’acceptar i assumir la inversemblança total de la narració i entrar en el joc màgic que mou tot el tinglado. En aquest cas, s’ho passarà bé i tot anirà vent en popa. Mai millor dit.
Un cant a l’amor i un cant a Vila Joiosa i a la seva típica olor de gesmil. També un cant a l’amistat entre el protagonista i un noiet, en Ximo, sensible i valent. Potser el ritme s’alenteix a mitja narració però un desenllaç esclatant, de tensió creixent i car-regat de molta emotivitat tanca un producte net i ben tramat que farà les delícies dels lectors joves.