L’illa dels Frarets

En una edició molt acurada, tret característic de la col·lecció «Bambú», L’illa dels Frarets explica la història del prodigiós salvament, enmig d’una maleïda tempesta, de tota la tripulació d’un vaixell per part d’un solitari faroner. A partir d’aquesta poderosa arrancada neix una bella amistat entre el solitari i sorrut faroner i un dels passatgers del vaixell, l’Allen. L’amistat anirà enfortint-se a mesura que passin els anys, fins que arriba a ser clau per recuperar els frarets (Fratercula arctica) a l’illa del far, on, malgrat el nom, no en niuava cap parella. 

A les pàgines finals una petita nota ens explica l’origen d’aquesta història: la voluntat de ser un bonic homenatge a Allen Williams Lane, l’home que va fundar Penguin Books l’any 1935, actualment un dels grups editorials més gran del món, i que a les nostres terres forma part del grup Penguin Random House –curiosament aquesta història ha estat publicada per Casals, al segell «Bambú»–. Com a autors es van seleccionar dos dels que tenen més renom internacional: Michael Morpurgo, escriptor amb més de 150 obres publicades, entre les quals destaca especialment Cavall de guerra (Estrella Polar), i Benji Davies, il·lustrador especialment recordat per La balena (Andana). 

L’obra, esplèndida, atrapa el lector amb una sortida fulgurant: el perill de morir ofegats tots els tripulants d’un vaixell i la petita llum d’esperança que apareix en la foscor. Les il·lustracions, amb l’estil i el color propi de Davies, que tant agraden, busquen un cert realisme situant-les en l’època, fent un ús equilibrat i un joc de maqueta com si fos una partitura de Bach, on no hi sobra ni manca de res. Malauradament, però, tots els ingredients, d’excel·lent qualitat, acaben per fer-se massa llargs i es perd la tensió progressivament. S’entén que la voluntat és retratar, de forma metafòrica, la tenacitat d’un home que va «inventar» el llibre de butxaca, però el clímax inicial va perdent força a poc a poc. Un bon llibre de narrativa infantil, sens dubte, però al qual li manca un pinyol final, apartar-se del seu objectiu primigeni, per esdevenir un dels millors títols de l’any.