Llibre de les bèsties

Clàssic, segons llegíem en algun lloc, vol dir, en primera instància, de primera classe. Els docents tenen (tenim) seriosos dubtes sobre la inclusió d’obres de primera (o de primeríssima) classe en el menú de lectures que oferim als alumnes. No entrarem en el debat, estèril d’altra banda, sobre la claredat del resultat, si aporten més avantatges o més inconvenients: es tracta, sobretot, de saber cuinar-los.

Estem immersos, com és sabut, en l’any Llull. En la commemoració del (fins ara no superat) màxim exponent de la literatura catalana, la present adaptació hi escau de manera especial. La brevetat de l’obra, així com la disquisició sobre el poder i la jerarquia (perfectament vigent), permet un primer acostament a l’autor, esperem que fèrtil. Parlar d’aliances entre animals és una al·legoria especialment rellevant en el moment polític que ens toca viure. De l’habilitat contextualitzadora del mediador (l’ensenyant) dependrà la riquesa i la propietat del debat a classe. L’adaptador, professor de secundària, així com la il·lustradora, amb uns tocs irònics, ens han facilitat enormement el camí. El clàssic, de primeríssima fila, tan vàlid ara com fa segles, està servit.