Lligams salvatges

A aquestes altures ja podem dir que Zahorí Books s’ha convertit en un referent editorial pel que fa a llibres de no-ficció —coneixements, documentals, etc.—, amb un rigor i una qualitat documental i formal dels seus títols molt destacable. La qualitat de les imatges, de la impressió, de l’ordre, la veracitat i el rigor del contingut, dels seus títols ens han provocat una confiança cega en aquest segell, que no ens ha d’amagar les mancances que a voltes hi ha en determinats títols.

Lligams salvatges, de Laura Camón i Camille de Cussac —amb traducció del castellà de Diana Novell—, és una interessant proposta sobre la vida social dels animals per fer-los més propers, una manera de conformar una idea col·lectiva de comunitat en què els animals s’acostin més i més a l’ésser humà a fi de generar empatia. És així com el llibre ens mostra diferents agrupacions familiars dels animals, la cura que tenen dels més petits o diverses experiències vitals que a voltes semblen humanes, com el perdó. I és que des de la mateixa pàgina inicial ja ens dibuixa la voluntat del llibre amb una pregunta que diu: no som tan diferents, oi?

L’edició, impecable en les formes i el disseny, té però alguns elements que podrien haver-la portat a l’excel·lència. Així, per exemple, hi trobem a faltar un índex final que faciliti la recerca —d’animals, d’imatges, de conceptes…—, un capítol inicial de presentació dels continguts més extensa i detallada o, tenint en compte el públic a qui va dirigit, estendre’s en la definició d’alguns conceptes que no necessàriament han de conèixer els lectors —posem per exemple els mots jerarquia, monògama, depredador…—, o en la idea que el llibre dona de mots com família o animals socials.

I és que potser esperem més d’aquest segell, o potser a poc a poc anem tenint més i millor qualitat en aquest gènere, i per això ens hem tornat més exigents com a lectors.

ConeixementsLlibres que experimenten amb la imatge