L’ocell de foc

L’ocell de foc picoteja cada nit els fruits del jardí del tsar, i això fa que aquest enviï els seus tres fills a buscar on nia. Com en totes les rondalles populars tradicionals —i aquesta és una de les moltes del patrimoni rondallístic rus—, només Ivan, el més petit de tots tres, ho aconseguirà, després de moltes arriscades peripècies i d’assolir l’amor de la bella Elena.

Aquest llibre, de petit format, és una adaptació a partir de l’aplec realitzat per Aleksandr Afanàssiev i publicat entre 1865 i 1868. Però l’edició més important d’aquesta rondalla va ser il·lustrada el 1899 pel gran Ivan Bilibin (publicada fa poc a Libros del Zorro Rojo). Avui en presentem una adaptació feta per Laura Wittner, il·lustrada amb molt d’amor i respecte per Mariana Ruiz Johnson. Totes dues han aconseguit convertir el relat en una narració gràfica molt polida pel que fa a la maquetació i a la paleta cromàtica, deutora dels grans mestres de la iconologia russa, que es llegeix amb plaer, perquè avança a bon ritme sense perdre mai aquell registre meravellós que tant li escau a una rondalla de transmissió oral. Cada pàgina conté de dues a tres vinyetes, amb textos de clara llegibilitat tant si són narratius com si són diàlegs, en els quals s’ha optat per la lletra cursiva en comptes de bafarades. Molt recomanable i ben actualitzat per als joves lectors d’avui.

CòmicLiteratura de tradicióLlibres que experimenten amb el textLlibres que experimenten amb la imatge