L’ocell de les dues gàbies

L’ocell del conte és un papagai que creu que és el millor i que està per sobre de tota la resta d’animals. Tancat en ell mateix, és com si estigués dins d’una gàbia: lliure però empresonat dintre del seu petit món. El cregut papagai és atrapat i engabiat per un caçador i és llavors, privat de la veritable llibertat, quan obre els ulls a les meravelles del món i és conscient de tot allò que s’ha perdut… però ja és massa tard! La moralitat de la faula, doncs, és «pobre d’aquell que només visqui absort i embadalit en un mateix».
La trama és una mica embolicada i s’ha de llegir el text un parell de vegades per acabar-lo de pair del tot.
El llibre és de grans dimensions i les imatges omplen tot l’espai sense deixar opció al blanc. El tractament del color està força ben aconseguit i es respira una sensació d’esclat de color i alegria en tot el llibre. Els dibuixos dels ocells i altres bèsties són realment bonics, però altres no acaben de trobar el seu to i això fa que hi hagi un ball una mica desigual en el conjunt de l’obra.