L’Olga, quin descontrol!

L’Olga, quin descontrol! és el tercer volum de la col·lecció protagonitzada per l’Olga, una nena científica amant dels animals. El nou títol continua explorant les vivències de l’infant i la seva mascota d’origen incert, la Meh. Com en els anteriors, l’obra pren la forma d’un singular quadern de camp on l’Olga va anotant les seves observacions.

La canadenca Elise Gravel, que ja havíem llegit en llibres de coneixements com l’original El poll, segueix aquí la seva característica línia d’humor barreja d’informació científica i ficció, i sobretot amb una sobrecàrrega gràfica que fa honor al «descontrol» de què parla el títol del volum.

En efecte, a partir d’un argument molt senzill –la Meh ha tingut cadells i l’Olga es desespera tenint-ne cura–, les dues-centes planes mostren un desplegament de recursos gràfics que inunden cada doble pàgina –bafarades, destacats, il·lustració tipogràfica, gràfics i onomatopeies– escampats amb tal profusió que semblen voler compensar la manca de complexitat narrativa.

Malgrat punts forts com ara l’esplèndid domini del llenguatge visual de Gravel, l’humor fi que s’escampa tant pel text com per les il·lustracions, les dades curioses sobre animals que esquitxen el llibre aquí i allà i el foment de l’observació científica, paradoxalment L’Olga, quin descontrol! deixa el lector amb una certa sensació d’embafament gràfic i, alhora, amb gana d’una història una mica més complexa. És cert que els lectors poc experts que s’aclaparen amb una pàgina plena de paraules es poden sentir satisfets de completar un llibre tan gruixut, però de vegades sembla que se’ns en va una mica de les mans aquest desig d’esponjar el text amb elements gràfics.

Finalment, cal destacar, com sempre, l’edició impecable de Blackie Books, així com la bona feina de la traductora –que tenia uns quants reptes al davant, i encara més tenint en compte la seva predecessora– i del retolador.