Lula i les abelles

Viana ens mostra com aplicar la mirada d’estranyesa als elements més propers. Lula té un gust estrafolari pels pentinats i li costa trobar perruqueries que comparteixin la seva excentricitat. Un dia, topa amb el perruquer idoni per crear-li un pentinat monumental que li causarà diversos mals de cap, literals.
Les vivències de la Lula són resseguides per uns versos, que recorden una auca, disposats a l’inici de set breus capítols que agilitzen la lectura. L’autora enfila l’obra amb un tel d’humor, sobretot en el tractament dels personatges, un to que la il·lustració també reflecteix.
La novel·la mereixeria una qualificació superior si no fos pel que considero una gran errada en el títol, que revela que la causa de la problemàtica de la protagonista, l’eix central, són les abelles. Penso que explicitar aquesta informació fa perdre el sentit de l’obra, que gira entorn del malestar de la protagonista. Un títol no tan evident, en canvi, augmentaria la tensió narrativa i posaria en marxa el mecanisme de la imaginació.