L’últim gat birmà

Rosa Moya, autora més coneguda per les adaptacions dels clàssics que va editar Lumen ara ja fa uns anys, ens ofereix una història pròpia per a nens i nenes a partir de 9 anys.

L’últim gat birmà és un conte d’intriga i valors centrat en uns personatges, principalment en Charlie Parker, un nen londinenc intuïtiu, generós i coratjós capaç de salvar la seva ciutat de l’avarícia i la segregació sense ell saber-ho.

L’autora ofereix una trama interessant i amb un bon ritme, tot i que potser a la segona part allarga massa alguns esdeveniments i l’argument respira menys. Els principis budistes i la llegenda dels gats sagrats birmans són un contrapunt a l’afany de poder dels personatges malvats i exempts d’empatia. Aquesta contraposició fa que les circumstàncies que en Charlie i el gat Hsaya van superant –algunes no exemptes d’una gran dificultat– es llegeixin amb interès fins a arribar al final.

Jo destacaria un parell de punts que fan d’aquest títol una bona lectura. Per una banda, l’encert en el tractament del protagonista com un petit heroi que destaca entre els altres pel fet de «tenir el cor noble, sentir compassió pels febles i reaccionar amb la rapidesa dels felins» sense caure en el sentimentalisme o la recepta moral. I per altra banda, l’enginy a incorporar un substrat de visions orientals i misterioses provinents del budisme, que donen una dimensió singular i atraient del món global en què vivim.

Les il·lustracions de Luciano Lozano, gadità guanyador del Premi Junceda l’any 2012 i Llança de Sant Jordi 2016 per la coberta d’aquest llibre, retraten un Londres atemporal amb uns personatges en blanc i negre en plena aventura. Si bé només acompanyen els diferents capítols, són un bon i creïble punt de referència per imaginar i seguir el fil d’aquesta novel·la.