L’Univers de les Idees Perdudes

L’Univers de les Idees Perdudes és el debut d’Irene Rodrigo en literatura infantil. Rodrigo, comunicadora dins de l’àmbit audiovisual valencià, ens hi parla de la Joana i del seu difícil encaix en el pas de Primària a Secundària. La nena, amb una predisposició innata envers la música (canta, toca la guitarra i fins i tot compon cançons), es veu aclaparada pel volum de feina escolar, però també, sobretot, per la imposició d’extraescolars. La mare l’obliga a fer judo, anglès i robòtica, coses realment importants que li mengen el temps i els ànims, en detriment del que de debò li agrada. Un dia, però, a classe d’anglès, li ve al cap una idea per a una cançó que intueix fora de sèrie, però malauradament no en recorda res quan és a casa. La frustració resultant i el fet d’haver descuidat l’estudi per a una prova la duen de manera miraculosa cap a un lloc molt especial: l’Univers de les Idees Perdudes. Allà haurà de fer front a un ultimàtum crucial per a la seva vida.

La història parteix de premisses interessants, però la brevetat en condiciona el desenvolupament i alhora en dificulta la comprensió al lector. S’entén que la Joana busqui contra rellotge l’element que desencalli d’una vegada per totes la creativitat i l’excel·lència, com ho han fet tantes i tantes figures destacades del món real que apareixen citades en les pàgines del llibre. Però la formulació dels principis que regeixen aquest món de fantasia és confusa: hi veiem ecos de la recerca iniciàtica del petit príncep de Saint-Exupéry, del món de les idees present en l’obra de Plató i també reminiscències d’un paradís ultraterrenal pagà on la nena coincideix precisament amb l’esperit de la seva àvia. És de la mare de la seva mare que li venen la passió i els dots per a la música, una vocació de l’avantpassada que no va poder tirar endavant pel pes de les obligacions familiars.

Alguns personatges, potser conseqüència de la llargada limitada del llibre, són un pèl esquemàtics. El que sobta especialment, però, és la relativa fredor de la fugaç trobada entre la nena i l’àvia.

Pel que fa a les il·lustracions de Verònica Aranda, al nostre entendre encaixarien millor en un llibre adreçat a un públic lector més jove.

NarrativaFantasia