Males bèsties; Gata rebel

Amb la publicació el 2015 del primer volum de Males bèsties, l’australià Aaron Blabey va començar la que serà considerada la seva sèrie franquícia, un títol de gran èxit que avui en dia té lectors a tot el món.

Amb un dibuix naïf i caricaturesc però estranyament expressiu, acompanyat d’una narrativa extraordinàriament àgil (molt més que la de qualsevol manga) i que fins i tot s’acosta als codis visualitzadors de l’animació, aconsegueix un ritme de lectura de vertigen, una autèntica marca d’autor. L’organització de la pàgina és rebentada per la velocitat de l’acció, i els enquadraments s’equilibren amb abundants i diàfans espais en blanc que van encadenant vinyetes com si es tractés d’un Tetris, de manera que és difícil aturar-se i deixar de llegir. Probablement aquest és el secret de Blabey, a banda d’un sentit de l’humor inclassificable, entre el surreal i el grotesc. L’ús del color també és planer, i el dibuix a tinta negra tan sols és complementat per uns retoladors grisos que apliquen volum i alguns petits tocs de vermell per recalcar escenes.

Amb Gata rebel, l’autor repeteix la fórmula, en aquest cas amb un argument més focalitzat en el nou món tecnològic i el seu conductisme, al qual ens trobem tots abocats. En ambdós casos no oblidem que en el fons són tan sols dues històries d’acció amb ganxo, trepidants i d’humor esbojarrat. Potser, de tant estirar la mateixa fórmula, ha acabat patint un desgast, però la seva funció d’engranatge per encordar primers lectors la fa de meravella: sense diversió no hi ha lectors ni lectura.

CòmicHumor