Manual per fer una torrada

Guanyadora del VI Premi Llegir per Créixer de la vila de Torredembarra, aquesta obreta encaixa perfectament dins la trajectòria creativa de Joan Mitjons i de Júlio Aliau, i també dins les narratives teatrals de Genovesa, que val la pena seguir de prop.

Tanmateix és difícil exercir el paper de crític literari davant d’un llibre que necessitarà unes grans dosis d’animació, empatia i capacitat irònica en l’entonació a l’hora de llegir-lo. Resulta igualment difícil atribuir-lo a una edat lectora o a una altra, si és que de debò hi ha edats lectores en els àlbums.

Per què? Doncs perquè, de fet, no hi ha narració pròpiament dita. El seu text no pertany als gèneres de la poesia, ni de la prosa, ni de la dramatúrgia, tot i que no és impossible escorar-lo cap a cadascun d’aquests àmbits. Es tracta, més aviat, d’un llistat d’opcions a tenir en compte abans de fer una torrada. Tot i que ja sabem que, darrerament, proliferen els llibres amb llistats de tota mena –i que un petit comitè d’especialistes de la LIJ els anomena «llibres o àlbums repertori»–, no deixa de ser una tasca molt àrdua saber a quina mena de modalitat acadèmicament literària pertany una llista. Caldrà consultar-ho a aquell gran estudiós que fou Umberto Eco, que hi dedicà un volum ben gruixut!

Ara bé, si resulta complicat enfocar aquest Manual per fer una torrada des del bagatge literari del crític, resulta molt més apassionant fer-ho des del punt de vista estètic, perquè un cop més Júlio Aliau ha sabut trobar unes pautes gràfiques d’allò més adients per il·lustrar una obra així, tant des del punt de vista de la composició de cada imatge com des del punt de vista cromàtic, atorgant al conjunt de les pàgines una continuïtat admirable.

Ignorem, tanmateix, quina mena d’interès poden arribar a tenir els joves lectors per l’art de fer torrades o pels manuals en general. Tant de bo sigui prou gran per obrir el llibre i delectar-s’hi.