La meva superfamília

En Pau té un pare, una mare, dos avis, dues àvies, algun oncle o tieta i uns quants cosins. Senzill i tradicional. Però en Tomàs, que és el protagonista i conductor narratiu d’aquest àlbum, té una família molt més enrevessada pel que fa a vincles familiars. Per mostrar-nos-la, no n’hi ha prou amb el resum amb què se’ns presenta la família del seu amic Pau, sinó que li caldran dotzenes de pàgines, algunes de les quals amb solapes desplegables, abans no arribem al final del llibre i estiguem preparats per dibuixar l’arbre genealògic d’en Tomàs amb tots els ets i uts.

Divertida gràcies a les il·lustracions de Magali Le Huche, de les quals convé no perdre’n ni un detall, i engrescadora gràcies a les estratègies retòriques utilitzades per Gwendoline Raisson, aquesta superfamília esdevé un autèntic retrat de les complexes relacions de parentiu que es poden establir dins la societat contemporània. De manera tan senzilla com desimbolta, l’àlbum fa el que pot per tal que el lector no en perdi el fil, un fil que va embolicant la troca per moments, però sense que mai s’arribi a perdre el nord. I ja és molt!

No gosaríem dir que aquest sigui un d’aquells àlbums imprescindibles, ni tampoc que es pugui convertir en un llibre de capçalera, però sí que és un àlbum ben entretingut i força oportú, actualitzat i adient en segons quines circumstàncies.