Martí Saltateulades

Aquesta obra, que fou guardonada amb el Premi de Narrativa Infantil Enric Lluch Ciutat d’Algemesí, situa l’acció en un barri de Barcelona on estan desapareixent els gats de forma misteriosa. Dos infants, la Muntsa i en Martí, faran els possibles per esbrinar on van a parar i per intentar recuperar-los.

«—Saps què ens aniria bé, Martí? —diu la Muntsa.
—No.
—Tenir poders de superherois que ens ajudessin a solucionar tots els problemes que tenim.»

La Muntsa no sap que en Martí, anomenat Saltateulades, té una eina secreta que el converteix en una mena de superheroi: unes molles que posades als peus li permeten fer uns bots enormes i circular per les teulades, que es converteixen en una talaia ideal per investigar. Si bé aquestes molles suposen un tret diferencial d’en Martí amb relació a la resta dels humans, l’autor hi passa una mica de puntetes i tan sols apareixen en alguns moments puntuals, i no pas en els més determinants. No se’n treu el partit que caldria, essent l’element diferenciador del protagonista. I és que l’ús de les molles desprèn tothora un punt d’inversemblança, així com alguns ingredients de l’argument, que fan que la novel·la avanci de forma una mica dubitativa i sense una base prou ferma.

És d’aquelles obres en les quals uns infants lluiten contra els estratagemes dels adults. En aquest cas, l’adversari i el nus són una mica enrevessats: l’Ajuntament de Barcelona, que opta als Jocs Olímpics de 2032, ha de mostrar una ciutat neta, però no té prou diners per pagar una empresa que elimini les rates de la ciutat, i recorre a una mena d’organització que segresta els gats i els fa passar gana per més tard eliminar les rates. A més de ser complex, l’argument accentua encara més la sensació d’inversemblança que envaeix el lector en diversos moments i que desdibuixa un pèl la solidesa tant de l’estructura com de la trama de la novel·la.

Val a dir que les il·lustracions de Robert Garcia acompanyen amb encert la novel·la de Víctor Aldea.