Max Picard: El maleït pèndol de Foucault

A en Max Picard li agrada fer experiments; la seva mare s’hi desespera, però el pare el comprèn i mira d’assessorar-lo. I, a més, té la sort de tenir persones properes que l’ajuden a pensar, investigar i créixer en allò que li agrada: la ciència. En aquest llibre, té l’obsessió d’entendre i construir el pèndol de Foucault, i diem «en aquest llibre» perquè fa tot l’aire de voler ser una sèrie.
Seguint la moda dels grans èxits comercials, la novel·la es presenta com un text discontinu; són poques les pàgines en què no hi ha una crida, un requadre amb la breu biografia d’un científic o una definició, o jocs tipogràfics que trenquen la possible monotonia del text seguit. L’interlineat és generós, i les il·lustracions, divertides i eficaces, fan d’El maleït pèndol de Foucault un llibre pensat perquè el llegeixin tota mena de lectors, més madurs i més immadurs.
Marc Boada, científic conegut per les seves col·laboracions en mitjans de comunicació, és l’autor del text, escrit amb rigor i claredat i que alterna el relat novel·lístic amb el científic, i aquest és el punt més difícil: els lectors joves a qui s’adreça poden interessar-se per la matèria i seguir el procés? Tant de bo, i tant de bo volums com aquest facin interessar els joves per la ciència. El llibre acaba amb les instruccions per construir un pèndol i amb les fórmules matemàtiques essencials.