Més enllà del bosc

L’any 2016 es publicava per primer cop al Canadà la història d’un jove conill i un pare que volen saber què hi ha a l’altra banda d’un bosc amenaçador. Llops?, ogres?, teixons gegants? Ningú mai s’ha atrevit a anar-hi, per això construiran una gran torre per mirar per damunt de les copes dels arbres i saber, per fi, què s’amaga a l’altre costat. Una idea magnífica que requereix, però, molta feina i molta ajuda. Més enllà del bosc, de Nadine Robert i Gérard DuBois, traduït ara al català per Clara Jubete Baseiria, és, doncs, un àlbum sobre la importància de la comunitat i la cooperació per assolir un gran somni en el qual el relat de Robert es presenta com un text sintètic i ben traçat que, amb una certa essència clàssica, és capaç de captivar el nostre interès i conduir-nos fins a un final deliciosament sorprenent que, a més, deixa una porta oberta a una nova història.

D’altra banda, l’antropomorfització dels personatges, una opció que, com ha ressaltat la crítica, evoca l’estil reconfortant i més tradicional dels llibres de Beatrix Potter, contrasta amb la inquietant taca negra del bosc, que assumeix el protagonisme en moltes de les escenes. Amb tot, aquesta no és l’única confrontació. DuBois busca una oposició plàstica també entre les tonalitats fosques i imprecises que caracteritzen l’àlbum, les quals se’ns avancen en la coberta, i la vitalitat del groc, el blau i el roig, així com entre la senzillesa compositiva d’algunes imatges i la densitat i el dinamisme d’altres. Tot un domini del llenguatge visual amb el qual juga i enriqueix la narració i que contribueix a fer d’aquesta una publicació diferent, ben suggestiva i temptadora.