Mia Artista

La petita Mia descobreix el blau, el groc i el vermell, i després el verd, el taronja i el lila, pintant les parets de la seva habitació, inspirada per mestres de la pintura de cavallet. Gairebé tots els infants que poden mostrar l’edat amb una mà són, si els ho permetem, grans artistes. Per ser-ho, no cal fer-los copiar Klimt, Delaunay ni Picasso; necessiten estris, materials i suports que els facilitin l’expressió plàstica del seu temperament personal. 

Els llibres que volen mostrar visualment artistes consagrats, com O’Keeffe, De Lempicka o Van Gogh, sense reproduir directament les seves obres, encaren el repte pràcticament impossible de no desmerèixer el referent. Aquestes citacions visuals sovint no passen de pastitxos; s’hi troben reduïdes a anècdotes de desigual fortuna i dubtosa qualitat. De tant en tant, però, el recurs a l’humor gràfic, explícitament subversiu en la seva paròdia, les justifica. No és el cas.