Mil i un estels

L’editorial Salvatella presenta un nou llibre sobre els avis, l’amor cap a ells i el comiat, un tema, tot i que recurrent en la literatura infantil, que és molt sentit, especialment avui en dia. Cata Massana s’encarrega d’un text dolç que camina bé, i que sap transmetre l’emoció d’una manera suau. La narració aconsegueix guanyar en intensitat de mica en mica, especialment quan les frases es fan més breus. 

De vegades, el text atapeeix la pàgina; potser la maquetació hauria d’haver optat per un cos de lletra més petit, per escurçar frases o guanyar pàgines. També hauria estat bé vigilar la puntuació. Les imatges, tot i deixar prou espais nets per al text, es veuen ofegades en algun moment. 

Les il·lustracions d’Elodie Gauche, combinació d’aigües i punta seca en tonalitats terres i pastís, estan fetes a mà ara que quasi ja no se’n veuen, o només en llibres que no segueixen les tendències actuals. Els cossos i formes es dilaten de manera manierista en les proporcions, i en algun moment aquest tret característic de l’autora s’acosta a la no versemblança, en consonància amb el seu univers de proporcions. Caldria parar atenció, pel mateix motiu, a l’anatomia, per exemple als braços de la nena. 

Les composicions estan ben pensades, i tot i que sovint són repetitives, respiren i aprofiten molt bé l’ample de pàgina.

I, ep! Pareu atenció a la il·lustració del mirall… us ho passareu bé! Bona picada d’ull a la trama de la història!