Misteri a la Muntanya Calavera

La peculiar colla de Moltmort (Misteri a Moltmort), integrada inicialment per la Martina, la Daniela i en Joan, després de retrobar els seus amics pel pont del desembre, se les haurà de veure amb una boira espessa de mal averany. Segon lliurament de les peripècies detectivesques d’aquest grup, que es pot llegir sense necessitat de conèixer la primera entrega. Tot i que hi ha un interès conscient (i certament assolit) per reflectir el tarannà dels protagonistes de manera versemblant, amb les seves contradiccions preadolescents, el personatge carismàtic de la Cirera, la vella cuinera, de tan reeixit, es menja els altres. El desenllaç, on tot se soluciona, sembla un pèl convencional i potser sobtat, sense que la por de debò, promesa a la contraportada, arribi a manifestar-se.

Les il·lustracions, magnífiques, reflecteixen molt bé les actituds dels personatges i sobretot els ambients i la naturalesa, amb els seus perills. El joc entre la versemblança i la màgia d’allò sobrenatural i viceversa que s’hi estableix (novament de la mà de Cirera) topa amb un impediment de pes: no és creïble que una avantpassada de la cuinera fos cremada per bruixa a finals del segle XIX. Això connecta amb un altre tema interessant que hi apareix: el rol vital de les remeieres a pagès, i la seva consideració social, tant des del punt de vista del poder com des del de la gent senzilla.