Tocata i fuga

Els músics d’una peculiar (i reduïda) orquestra on tot són pegues descobreixen amb angoixa, la vetlla d’un important concert, que el seu director s’ha fet fonedís. Caldrà deixar-se de romanços, oblidar les seves picabaralles i posar fil a l’agulla per trobar-lo. Aquest és el punt de partida, al qual s’al·ludeix humorísticament al títol («tocata» per la interpretació, i «fuga» per la marxa sobtada), d’aquesta història, en què les il·lustracions tenen un pes específic important. No sols complementen el text, que escapcen sovint, sinó que afegeixen indicis per resoldre els interrogants que la investigació planteja als petits lectors. Una bona excusa per fixar-s’hi amb atenció i gaudir dels detalls. Els personatges apareixen caracteritzats en clau paròdica: per exemple, el rus Boris, que en realitat hauria de ser Borís, menja llaunes de caviar sense treva i li patinen les erres. Per acabar, hi trobem un petit misteri que no hem sabut resoldre: com pot sentir-se soroll de fons mentre sona el contestador d’un mòbil?