Monti i Leo

Dedicat «a aquells que s’han sentit forasters alguna vegada» i sense arribar a ser plenament allò que s’entén per novel·la gràfica, aquest àlbum de còmic realitzat en línia clara i seqüenciat en quatre breus capítols i un epíleg narra la sorpresa que té un talp, de nom Monti, quan al poble petit i tranquil on viu arriba un foraster, en Leo, una mena de llangardaix que aixeca la crítica i la maledicència dels seus habitants (tots bestioles). El nucli del relat consisteix en exposar com, a poc a poc, en Monti estableix amistat amb en Leo i entre tots dos aconsegueixen involucrar tota la població i acabar sent «un poble no tan petit i tranquil… i amb un gran cor».

Es tracta, doncs, d’una obra carregada de bones intencions, amable a desdir, didàctica al cent per cent, publicada en uns moments en què el tema de l’acollida dels immigrants és a la primera pàgina de tots els informatius. Què en pensaran d’aquest llibre, quan el llegeixin en català, els petits lectors de procedència migrant? No ho sabem, potser l’assimilaran com una pura ficció imaginària… Però això fa que aquest nou títol sigui dolent? No, però ja fa temps que, personalment —excuseu-me—, em pregunto si les actuals publicacions de rerefons didàctic no són les que substitueixen les antiquíssimes faules d’Isop o La Fontaine. Perquè és curiós que tant avui com ahir es faci servir els animals per protagonitzar drames o picardies del tot humans, amagant la moral (del llatí mos-moris: costum) rere la seva màscara distanciadora. I la cosa va en augment…