Muà! La història d’un petó verd

Malgrat la sensació distant que penso que transmeten al lector algunes de les obres d’Imma Pla, n’admiro el disseny, l’aposta per l’originalitat, la síntesi i la bona entesa entre text i il·lustració.

Muà! és una proposta per als més caganius. El format i els fulls de cartró així ho donen a entendre, però no és un simple i habitual llibre d’imatges, sinó que és una d’aquelles primeres històries amb un fil narratiu que podem oferir a un infant amb la possibilitat que el segueixi. És un d’aquells contes en què hi ha una acció que es va repetint a cada doble pàgina; en aquest cas, és el periple d’un petó verd que va passant d’un personatge a un altre. A cada doble pàgina, una parella gairebé sempre d’animals sobre fons blanc —no hi ha res més!— es passen un petó, amb la consegüent barreja de les seves particulars onomatopeies.

L’estructura és clàssica, però la relació que el petó estableix entre els personatges és enginyosa i original, i la posada en escena és impactant, amb un final en clau d’humor al qual es dediquen dues dobles pàgines per preparar la sorpresa, l’esclat definitiu.

Les figures dels personatges són geomètriques, a imatge, podríem dir, d’un muntatge de Lego o d’un joc d’ordinador, cosa que els dona un aspecte rígid. A mi em crea aquella sensació distant de la qual parlava al principi, però alhora la trobo una proposta original i impactant.