Nit de sang.

Gràcies al fet que la novel·la històrica catalana dar-rerament ha agafat una important volada, els referents són múltiples i podem tenir una visió més acurada de la rellevància de cada nova novel·la en el panorama literari català, com és el cas de Nit de sang. Aquesta novel·la històrica ens situa en els anys previs a l’esclat del Corpus de Sang quan en Pau, fill d’un famós bandoler, es veu obligat a marxar a Barcelona després que les tropes franceses li hagin cremat el mas i matat la família. Fins aquí anem bé però, a poc a poc, el caire èpic d’en Pau, de cognom Català, i la misteriosa aparició d’un medalló i d’un personatge que reneix de les cendres convertit en espectre, Otger Cataló, malmetran una bona tasca de recerca històrica digna de menció.
I és que a Santi Baró li succeeix el que sovint malmet moltes novel·les històriques: el treball de recerca històrica supera amb escreix la trama. L’autor a voltes oblida que la narració és el que sustenta la novel·la i no l’ambientació històrica, que només l’hauria d’embolcallar.