No sé on tinc el cap

No sé on tinc el cap es deu a la ploma d’André Bouchard, autor fins ara inèdit en el nostre país. Aquí, s’adreça als infants amb humor i se serveix de la metàfora per explicar una història en què el sentit figurat «perdre el cap» pren forma literal. El pare protagonista s’agafa la feina tan a la valenta que un dia torna a casa sense el cap. De tan encaparrat com està en un negoci, l’ha perdut a l’oficina. A partir d’aquí, la veu de la filla gran s’ocuparà de tenir-nos al corrent dels esdeveniments.
Quentin Blake, il·lustrador conegut internacionalment pels seus dibuixos d’un estil que s’identifica en la via de l’empatia enginyosa —divertits, espontanis, irònics—, realitzats amb la combinació del procediment sec i l’aplicació del color amb aquarel·les, es fa ressò d’aquest text a base d’aplicar-se en el diàleg i de fer-hi moltes picades d’ullet. Divertidíssima la recerca desenfrenada del cap i l’obstinació dels fills a modelar-ne un de nou. La capacitat de Blake d’intensificar l’humor es pot percebre, per exemple, en les malicioses escenes matrimonials i en les intenses manifestacions del gat de la casa. Un excel·lent àlbum il·lustrat que farà apuntar més d’un somriure.