No surtis de nit

Tot comença una nit en què dos germans bessons surten de marxa. De tornada, tenen un accident i un d’ells mor. A partir d’aquí, un, des del món dels vius, i l’altre, des del món dels morts, van exposant a bocins les seves diferències, les seves rancúnies i la mena de relació que s’havia establert entre ells. A cada capítol, un punt de vista. I no només el dels protagonistes, sinó també el d’alguns éssers propers.

L’escriptura és críptica i sintètica, a estones poètica. Potser per això, i perquè la informació es va desgranant intencionadament de mica en mica, al principi tot el que arriba és una mica confús, boirós i inversemblant, i al lector li costa situar-se, saber des de quins escenaris parlen els protagonistes –alguns ho fan des del més enllà, i altres, afectats per un canvi d’actitud i de personalitat–. A mesura que la lectura avança, a mesura que s’afegeixen personatges i ingredients a la cassola, l’obra va creixent i va guanyant en expectatives, i sobretot en consistència. Al final, tot és clar i tancat: les autores clouen de forma brillant tots els fils encetats i responen a les expectatives que han anat creant.