Ombres a la foscor

Situat en un moment dolç de la seva carrera literària, ja que aquest 2015 fins avui ha publicat tres nous títols en diferents segells literaris, el jove Arturo Padilla de Juan (Montornès del Vallès, 1989) ens ofereix Ombres a la foscor. Guanyador del Premi Jordi Sierra i Fabra el 2006, amb només 16 anys, les seves novel·les s’han fet un lloc especial en les lectures de joves adolescents; destaca, per sobre de totes, La tempesta (Columna Jove, 2011), de la qual ja van per la cinquena edició.

Ombres a la foscor ens relata una excursió de sis joves a la muntanya de Sant Miquel, situada a prop de Montornès del Vallès. El que havia de resultar una excursió plaent acaba esdevenint un malson. I és que algú s’amaga entre les ombres, unes ombres que no només oculten una presència certa, sinó també uns fets que s’esdevingueren en el si del grup fa alguns anys.

Sense tenir en compte la incoherència que suposa muntar una «expedició» per assolir un cim de poc més de 400 metres d’altitud situat a menys d’una hora de Montornès del Vallès, he de dir que ni la tensió interna de la novel·la, com quan atrapen el possible «monstre» a dins de la tenda i no s’adonen que s’escapa per la paret contrària, ni els mateixos conflictes dels personatges, estirant dels típics tòpics dels amors no correspostos per part d’algunes parelles de la colla, no aporten res de nou a una novel·la que hom té la impressió d’haver llegit amb anterioritat. Crec que Ombres a la foscor no fa justícia a la trajectòria anterior de l’autor, que té una magnífica acollida entre els lectors joves.

Quan s’acaba la lectura d’aquesta novel·la s’apareix la pregunta: era necessària la seva publicació?