On és la Júlia?

La Marta i la seva colla necessiten passar pàgina d’un esdeveniment que ha trasbalsat les seves existències de nois i noies barcelonins de classe mitjana. La Júlia, cosina de la Marta, va morir en unes circumstàncies tràgiques que el narrador anirà desgranant amb expertesa. Però el lector sabrà des de bon principi que la mort de la noia, aparentment, malgrat totes les evidències en contra, no ha estat tal. De manera erràtica i fugissera, sense cap patró aparent, la Júlia se li apareix tot recordant-li alguna cosa que voldria oblidar i que la culpabilitza. I l’aparició, difícil de pair, és encara més difícil de compartir amb els amics i amigues o de revelar a la psicòloga que tracta la protagonista. Si no va morir, malgrat tot, On és la Júlia?

Novel·la coral, plena de personatges i de les seves interaccions, sovint complicades i contradictòries, de vegades pot arribar a desconcertar el lector amb contínues referències als fets passats. No és fins que se n’han llegit unes quantes desenes de pàgines, però, que es dedueix que el llibre és una segona part d’una història, cosa que pot equilibrar el desconcert si el lector hi vol aprofundir. A la solapa de la contracoberta hi ha un suggeriment de lectura: On és la Marta? Si en aquest darrer títol la coberta presenta un paratext explícit (Hi ha secrets que maten), la novel·la que critiquem en té un altre que no sabem interpretar: Hi ha secrets que no perdonen.

La llengua dels diàlegs vol acostar-se per raons de versemblança a la llengua parlada, amb la seva vivesa i les seves interferències. L’elenc de personatges fa pensar en una taxonomia caracteriològica dels adolescents d’avui en dia.

NarrativaDetectius i policies