Pares.

La col·lecció Sirenetes, adreçada a primers lectors, ens ha demostrat que l’adequació del text a l’edat dels infants, la repetició de l’estructura lingüística i el bon ritme de la narració no estan barallats amb la poesia ni l’enginy (penso en En Pere i els animals o Les quatre estacions). I també que amb un llibre aparentment senzill, hi ha lloc per a un joc il·lustratiu intel·ligent (penso en les Sirenetes il·lustrades per Mikel Valverde). Per això quan llegim Pares ens quedem amb gana i en volem més!
Imagino que pretén destacar la figura del pare però, en aquest cas, li fan un flac favor parlant tan sols del seu físic i del mitjà de transport. I al final, si el seu pare no és com cap d’aquells, què vol dir? Ni alt ni baix, ni a peu ni amb cotxe, no explica contes…?
Crec que als primers lectors els servirà per practicar la mecànica de desxifrar, però si de petits han tingut a l’abast segons quins llibres (com ara El meu pare de Browne), no entendran aquest retrocés.