Parla la paraula: La fabulosa història de les lletres, els llibres i les biblioteques

Parla la paraula és, com el seu subtítol indica, una història de les lletres, l’escriptura, els llibres i les biblioteques. És un llibre de coneixements que a més d’oferir informació més o menys ortodoxa del tema prioritza el punt de vista, l’estil i el to amb què la transmet, i això fa que sigui un títol més per llegir gairebé com una obra de ficció que no pas per consultar com un llibre d’informació.

Mar Benegas ens parla, amb un to molt planer i adreçat al potencial infant lector, dels esdeveniments clau de la història d’aquests elements. La informació és més aviat cronològica, però no estanca. Gairebé no hi apareixen dates, i encara que la informació és clara, l’autora va evolucionant d’un tema a un altre, posant més atenció a alguns temes i èpoques que a d’altres, i obviant-ne alguns. El receptor és dubtós. Un adult trobarà l’obra superficial, i per a l’infant, malgrat que el to pot ser l’adequat, es donen per sabuts molts conceptes històrics i tècnics que ell no té.

Fa l’efecte que l’autora s’adreça als alumnes d’una classe, amb un to proper, personal i a estones alliçonador. Per exemple, parlant de serveis públics com ara les biblioteques diu que «són tot coses que ens fan falta, però que no podríem tenir individualment. Junts, molt millor», amb la mostra d’alguns prejudicis molests: «L’anglès és l’idioma que ens deixa més paraules, i moltes són innecessàries, perquè les tenim a la nostra llengua i són precioses».

Un llibre de coneixements curiós, que tant pel to com pel disseny –que segueix les petjades d’altres d’actuals–, sembla buscar ser diferent, però, al meu parer, es troba a faltar una estructura de la informació més clara, un millor equilibri entre èpoques i fets clau i un to més neutre, més informatiu.