Pèl i plomes

Takatuka ens acosta una obra de 2017 del tàndem format per Lorenz Pauli i Kathrin Schärer sobre l’amistat, tema recurrent i repetit per la parella amb excel·lents resultats –mireu, per exemple, la crítica de la Cristina Correro del fantàstic Rigo i Roc.

En aquest cas ens trobem amb un llibre basat en una òpera escrita per Pauli i musicada per Schacher i Charlotte Perrey. Tot un luxe. La podeu veure i escoltar sencera aquí: Fell und Feder.

Takatuka és més que fidel a la maquetació de l’obra original, fet molt d’agrair. On trobem algun però, malauradament, és en la narrativa visual, i també en la utilització d’una tipografia molt dura que s’esforça massa a encabir-se en la il·lustració.

Algunes imatges pateixen per haver-se de condicionar al teló, que ens recorda sovint que estem dintre d’una representació teatral. Potser no calia, o almenys que fos d’una mida tan gran, ja que aquest teló treu aire a la composició general d’algunes il·lustracions. El mateix passa amb el fred terra de l’escenari. Tot són, és clar, aspectes molt subjectius i personals de la meva crítica.

Tanmateix, la calidesa pictòrica aconseguida per Schärer amb els personatges protagonistes i el ritme d’un preciós text, traduït per Anna Soler, fan que ens endinsem dintre de la història gràcies a la capacitat d’aquests artistes d’endolcir sense embafar.

La història comença a la mateixa portada, però unes guardes potser haurien anat molt bé, i fins i tot ajudarien d’alguna manera a ressaltar la teatralitat de la història, de la mateixa manera que ho fan la portadella i la portada, generant un metallenguatge.

Nota final: us recorda la d’algun altre famós àlbum on també apareix una au, aquesta planta emprada en collage?