Però, per què no avancen?

«Ei! Però per què no avancen? Què passa?», pregunta un infant a sobre d’un tricicle. «Jo tampoc no ho entenc», respon l’operari. I a partir d’aquí ens anem trobant amb el nen amb patins, la nena del monocicle, el petit del monopatí, la dona amb el cotxet, el papa amb el carretó carregat de menjar, el noi amb cadira de rodes, la motocicleta, el sidecar, l’automòbil, el camió, l’autocaravana… i així fins a cinquanta vehicles diferents i molts més personatges que s’estranyen, es diverteixen, s’enfaden, criden o aprofiten per anar a buscar un llibre al bibliobús o comprar-se un gelat al food truck, enmig d’un embús que ningú no sap on ha començat.

Tomoko Ohmura torna amb una nova variació sobre les cues, un tema que l’apassiona, que seqüencialment dona molt joc i que els lectors més petits ja han pogut gaudir gràcies al seu anterior títol: A la cua! A mesura que avancem, anem trobant vehicles de totes menes i mides i ens podem colar en instants de la vida de les persones que viuen l’embús amb humors diversos. Un llibre amb molt poc text, que pot ser llegit com una història o com un imatgiari, que juga amb anticipacions visuals i amb la incògnita i que acaba amb un final inesperat i sorprenent, que es desplega en una pàgina quàdruple, per fer que tot torni a la tranquil·litat.

Una gran aventura enmig de la quotidianitat, plena d’humor i de microhistòries farcides de detalls, de la qual no només gaudiran els apassionats de les rodes. Un llibre per llegir i rellegir, per mirar i remirar i per gaudir, tot acompanyat d’un adult que hi vagi posant veus i jugant amb l’infant.