Quin avorriment…

«Blackie Books Little» ens presenta de manera elegant l’àlbum de Claude K. Dubois Quin avorriment…, un llibre tendre però carregat de crítica social. Dos ocellets que semblen ànecs juguen compulsivament amb una tauleta tàctil fins que el pare els diu que ja n’hi ha prou i que surtin a fora a jugar. Els dos petits ànecs, arrossegats per una gran desídia, es comencen a queixar d’avorriment.

El pare proposa activitats i els prepara una piscineta, però rondinen per tot. Serà l’arribada d’un nou personatge disposat a passar-ho bé el desencadenant perquè els petits gaudeixin del temps lliure.

Dubois genera pàgines a manera de vinyetes sense contorn, on el temps de la història passa lent, amb un text concís, en contrast amb la velocitat del traç viu i immediat del grafit i l’aquarel·la en tonalitats terra.

L’obra trasllada tot el pes del problema en els petits perquè siguin ells qui descobreixin alternatives a la tablet. Fora bo, i extralimitant-me en el que hauria de ser la crítica del llibre, pensar en la responsabilitat que els adults tenim en tot això. El llibre pot ser un generador de debat en aquest cas, perquè denuncia la nostra realitat i ens deixa obertes diferents reflexions. A petits i a grans.

I un però final: sabeu quan ens sembla estrany que es canviï el títol original d’una pel·lícula? Doncs aquí passa una cosa similar. El títol original és Pfff…, i tota la seva sonoritat i suggestió queda substituïda per Quin avorriment…, el títol en català.