Pintura fresca

Pintura fresca és una obra de teatre en clau de comèdia escrita en valencià. A l’escenari, el decorat reprodueix la sala d’un museu on s’exposen sis obres de grans mestres de la pintura espanyola en la qual irrompen els dos vigilants, la Carme i el Pere. El museu acaba de tancar les portes i, després de mantenir una breu conversa, els vigilants surten de la sala, moment en què els personatges dels diferents quadres cobren vida, com cada nit de lluna plena. La presència d’un jove pintor que s’ha quedat d’amagatotis a l’interior del museu per fer una còpia de les excepcionals obres propicia les corredisses dels protagonistes de les pintures des de les seves respectives teles fins a la sala i també la interacció amb els personatges de carn i ossos.

L’obra parteix d’uns paràmetres poc pretensiosos i està bastida amb un text senzill, de llenguatge planer, amb uns diàlegs construïts amb la finalitat d’arrencar el somriure dels espectadors. Les escenes que crea Broseta estan destinades a provocar el moviment de tots els personatges per l’escenari, sense generar confusió ni arribar al to vodevilesc. És de valorar l’esforç de l’autora per resoldre la convivència realitat-fantasia i crear una atmosfera conforme amb la inversemblança de les situacions.

És un text idoni per ser representat per joves però, en especial, en l’àmbit de l’ensenyament, i no només perquè sigui necessari fomentar la lectura d’obres dramàtiques i aproximar els lectors al fet teatral, sinó perquè aquesta obra incorpora l’element de les arts plàstiques. Ara que la paraula transversalitat està tan de moda, heus aquí un text que permet treballar les dues expressions artístiques amb una aproximació lúdica que en permet la comprensió i l’aprenentatge.