Pinzellades d’un any gris

En Manel té una germana universitària a qui li agrada viure a tot tren, una casa on no hi falten detalls i un talent indiscutible per a les arts plàstiques. La seva vida còmoda comença a trontollar seriosament quan d’un dia per l’altre el pare es queda a l’atur. Afegiu-hi que en Manel pateix assetjament escolar i que l’equilibri familiar perilla per un obscur motiu que queda en el rerefons. Aquesta història realista planteja una interessant reflexió en primera persona sobre la necessitat (o tal vegada no) de l’èxit professional, contraposat a l’atenció a la família i al retorn als orígens. Un pèl més discutible és la forma triada per l’autor (el diari), així com el tarannà del protagonista, potser massa bon jan, tot i tenir prou raons per plantar cara al que li ha tocat viure. També hi trobem a faltar algun fet potent que, sense ser necessàriament dramàtic, faci avançar la trama. Un punt a favor, però, són les facetes i els matisos dels personatges d’aquesta història relativa a un any gris que es llegeix, malgrat tot, sense estridències.