Pippi Calcesllargues

Pel lector català, és essencial i un goig poder trobar les aventures de la Pippi Langstrump en una llibreria. Fins ara, comptàvem amb una edició ja descatalogada, publicada per l’editorial Joventut el 1982, traduïda per Carme Suqué i il·lustrada per Rita Culla. Ara Kókinos ens n’ofereix tres obres, tres aventures: aquesta primera i també Pippi a les mars del Sud i Pippi s’embarca, amb traducció de l’enyorat i genial Antoni Garcia Llorca i amb les il·lustracions de la primera edició del 1945 d’Ingrid Vang Nyman.

Un regal immens recuperar un dels grans personatges de la història de la literatura infantil universal, retrobar una nena extraordinària i transgressora, que es rebel·la davant el model que li ofereixen els adults: la família, l’escola… Amb nou anys, la Pippi viu sola, sense pares, i no necessita ningú per tirar endavant. Tampoc té cap element màgic que l’ajudi i la diferenciï dels altres; tan sols la seva força descomunal, que sovint utilitza per ajudar els més febles, tal com faria algun dels superherois més populars.

Al seu moment, l’obra fou rebutjada pel seu primer editor, que la va considerar excessivament transgressora: no era el model a seguir ni anava pel camí indicat. Llavors, va guanyar un premi que va valorar aquest paper transgressor i el seu humor hilarant, i la Pippi va començar a caminar ara ja fa 75 anys, fent feliços innombrables lectors d’arreu.

A mi, de la Pippi Calcesllargues, me n’agraden moltes coses. Sobretot, la humanitat amb què actua, la sinceritat amb què ens arriba i la visió alegre i positiva de la vida que transmet. Si se li han de buscar valors, n’hi trobem una bona colla: l’amistat, la solidaritat, l’acceptació d’un mateix, la llibertat, l’espontaneïtat.

Si jo tingués un cavall, l’aixecaria enlaire, tal com fa ella, per mostrar l’alegria de tenir la Pippi altra vegada tan a prop.