Plantar el món

Tot és acurat en aquest recull de poemes: des del relligat a la textura del paper, des de les guardes fins al codi de barres, des del format fins al contingut…

El contingut consisteix en un aplec de poemes de Javier Sobrino magníficament i fluidament traduïts per Glòria de Valdivia Pujol i Elena Martin Valls, que apareixen escandits un rere l’altre  formant diferents apartats temàtics, que van des de l’origen del món, la manera de ser dels arbres, les seves semblances o diferències, els seus malsons, etc., fins a una cloenda que proposa als lectors mantenir un rol actiu en la presència dels arbres damunt la terra. Són poemes curts, emotius, que generen empatia i sorpresa, magnífics. Com magnífiques són les il·lustracions de Concha Pasamar, que sense defugir el realisme són evocadores, documentades, de colors vibrants, ben compostes…

Tot plegat captiva el lector o lectora, perquè nota que no li estan amagant l’ou, que no l’enganyen, que el coneixement científic hi és, però sense fer-se notar, només seduint per la musicalitat del vers —tan senzill, tan pur—  i per la bellesa innegable de les imatges. I que tot plegat és sincer, autèntic, positiu i possible.

Poesia